One of the distinguishing features of the Festival Internacional de Deia is the exploration of seldom heard Classical, Romantic, and Post-Romantic composers, as well as some of the more accesible contemporary music.
In the 1999 season, for instance, we heard the two piano quintets of Ernö von Dohnányi, a delightful surprise for listeners unacquainted with his music. Long musical lines, beautiful melody, distinctive harmony and strong rhythmic impulse. The audiences - the pieces were played on different dates the first by a group from Berlin, the other by a group from Munich.
Here are some of the composers featured over the years:

Samuel Coleridge-Taylor (1875-1912)
Piano Trio
Piano Quintet
Nonet - Piano, Strings, Winds

Manuel Castillo, born in Seville, studied piano and composition in Madrid, and later in Paris. In 1959 he won the National Music Prize. His work draws on French music and on the Spanish nationalist manner (especially Sevillian regionalism), a continuation of the work of Turina. Among composers of his generation he is the leading exponent of this tradition, and has had an important influence on younger Andalusian musicians.
El sevillano Manuel Castillo estudió piano y composición en Madrid con Moreno y del Campo, respectivamente, y en Paris con Levy y Boulanger. En 1959 ganó el Premio Nacional de Música. Su música demuestra la influéncia de la tradición francés y el nacionalismo español, formando así una continuación de la obra de Turina. Entre compositores de su generación, es el exponente principal de esta escuela, y su música ha tenido mucha influéncia sobre compositores andaluzes jóvenes.

Dohnányi was one of the great pianists of all history, according to the Grove Dictionary of Music. He was one of the first to recognize Bartok as a great composer. He was director of the Budapest Conservatoire until Nazi sympathizers forbade Jewish musicians to teach or play in the symphony, when he left for Vienna, then Switzerland, and finally, by way of Argentina arrived in the United States. Until his death during a recording in New York at the age of 87, he was teaching in the Florida State University at Tallahassee, Florida.
He followed the great Romantic tradition throughout his life, but with his own vivacity and humor.

Com a pianista Ernö von Dohnányi era un dels grans de la història, segons el Grove Dictionary of Music. Bartók deia el 1919 que Dohnányi duia el pes de tota la vida musical d'Hongria (120 concerts en un any) i ell, amb Kodaly i Weinar en formaven un grup de seguidors. Dohnányi era el primer a reconèixer el geni de Bartók, dècades abans que els altres.
Va dimitir com a director del Conservatori de Budapest en protesta contra les noves lleis antisemites. Va protegir tots els membres jueus de la seva orquestra fins dos mesos després de l'ocupació alemanya. Va fugir a Àustria, llavors va anar a l'Argentina, i finalment va anar a parar a Tallahassee a la Florida. Va acabar la seva vida musical a l'edat de 87 anys enregistrant un disc a Nova York.
Com a compositor, al començament i fins al seu Trio Op. 10, va demostrar la forta influència de Brahms i Schumann. En trobar el propi estil, va decidir no obrir camins nous i es va concentrar expressant tot el llegat del Romanticisme en les formes perfectes del segle XVIII. No són rèpliques, segons el crític Bälint Väzsonyi; la seva música és vivaç, lírica, amb un pols d'humor molt propi.

Salvador Brotons
Sonata for Violin and Piano
Sonata for Viola and Piano
Sonata for Clarinet and Piano
Sonata for Flute and Piano

Brotons More Info on the Web
Brotons Bio

Armando José Fernandes (Lisbon 1906)
Piano Quartet

Armando José Fernandes studied at the Conservatoire of Lisbon with Colaço and Varela Cid (piano), and with Fritas Branco and Costa Ferreira (composition). In Paris he continued his studies with Nadia Boulanger, Paul Dukas, Roger-Ducasse and Alfred Cortot.

Armando José Fernandes va estudiar al Conservatori de Lisboa amb Colaço i Varela Cid (piano) i amb Fritas Branco i Costa Ferreira (composició). Va ampliar els estudis a París amb Boulanger, Dukas, Roger-Ducasse i Cortot. Va escriure la majoria de les obres per a la Ràdio Nacional de Portugal. En la seva composició hi ha un tendència a una concentrada i íntima expressió i, per això, prefereix la música de cambra. Les seves formes tenen una base clàssica però flexible; els seus temes solen tenir influències populars.

George Chadwick
Piano Quintet

George Chadwick gained success very young with his String Quartet Nº 2 and his overture Rip Van Winkle. He then studied in Munich with Rheinberger. Returning to the United States he soon became the director of the New England Conservatory. He was of rural stock, a high- school dropout, and a vagabond scholar, and was hardly a stereotype. In his best works he was a pioneer in freeing American music from German conservatory style. After popularity before the onset of World War I, he fell into neglect when musical fashion changed in favor of the younger Americans of the 1920´s.
George Chadwick ja va tenir èxit de molt jove amb el seu Quartet de corda núm. 2 i amb la seva obertura Rip Van Winkle. Després va estudiar a Munic amb Rheinberger. De retorn als Estats Units aviat va esdevenir director del Conservatori de Nova Anglaterra. Era d'origen rural, havia abandonat els estudis superiors, i era un savi vagabund, tot menys que un estereotip. Amb les seves millors obres va esser un pioner alliberant la música americana de l'estil dels conservatoris alemanys. Després de la popularitat que va tenir abans del començament de la Primera Guerra Mundial va caure en l'oblit quan l'estil musical va canviar en benefici dels joves americans de la generació dels anys vint.

Georgy L'vovitch Katuar [Georges Catoire] (Moscow 1861-Moscow 1926)
Piano Trio
Piano Quartet

Katuar was born in Russia of French parents. He graduated from Moscow University in Mathematics, but then dedicated his whole life to music. He studied piano in Berlin with Klinworth, and studied composition with Tirsch, Rufer, and Rimsky-Korsakov. He also received private instruction from Tanayev and Arensky. From 1919 until his death he was professor of composition in the Moscow Conservatoire.

Compositor i musicòleg va néixer a Rússia de pares francesos. Graduat de la Universitat de Moscou en matamàtiques, va dedicar la seva vida totalment a la música. Va estudiar piano a Berlín amb Klinworth, i composició amb Tirsch, Rúfer i Rimsky-Korsakov i va consultar també Tanayev i Arensky. Des del 1919 fins a la seva mort va esser professor de composició al Conservatori de Moscou.

Alexis de Castillon (Chartres 1838-Paris 1873)
Violin Sonata
Piano Trio
Piano Quartet
Piano Quintet

Alexis de Castillon, Viscomte de Saint Victor, va estudiar amb V. Massé, però decebut, va acudir a Cesar Frank, guiat pel qual va escriure el seu Quintet amb Piano. Va designar aquella obra amb el nom d'Opus 1 i en va destruir totes les seves composicions prèvies. Va esser uns dels primers compositors francesos del segle passat que varen cultivar la música absoluta i també va esser un dels fundadors de la Société Nationale de Musique. Aquesta sonata, Opus 6, està dedicat al seu amic, E.M. Delaborde

Alexis de Castillon, Viscomte de Saint Victor, studied with V. Massé, but, becoming dissatisfied, went to César Franck, under whose guidance he wrote his Piano Quintet, designating that work his Opus 1, and destroying all previous compositions. He was one of the first French composers of the last century to cultivate absolute music, and was one of the founders of the Société Nationale de Musique. The Opus 6 violin sonata is dedicated to his friend E.M. Delaborde.
Castillon definitely has his own voice, and when you have heard his six songs for voice and piano, you will hear his signature phrases in all the other pieces. He has haunting themes hidden in the midst of the bombast of the epoch.

Amy Beach was a child prodigy pianist, making her debut with the Boston Symphony Orchestra in 1885, and during the next two years she played the Moscheles Piano Concerto, the Chopin F Minor Concerto, and the Mendelssohn, with the Boston and the Theodore Thomas Orchestra. Her "Gaelic" Symphony was the first symphony composed by an American woman. She toured Europe between 1911 and 1914, playing her own piano concerto in Hamburg, Leipzig, and Berlin. Beach was a leading representative of the late 19th-century Romantic style cultivated by Chadwick, Foote and the Boston School. Though she was one of the first composers completely trained in the USA, she did not believe in an "Americanist" school, and drew inspiration from Brahms, Wagner, Debussy, as well as fellow-American MacDowell.

Amy Beach, a la edad de un año, reconocía y cantaba canciones que ha oído solo una vez, sin ninguna equivocación de melodía o ritmo. Con cuatro años, empezó tocar el piano por su cuenta, y con seis, insistió en dar clases con su madre. Con siete, dió su primer recital - valses de Chopin, una sonata temprana de Beethoven, y obras suyas. Hizo su debut professional a la edad de dieciseis años, y tocó tres conciertos en los dos años siguientes con orquestas de Boston: Moscheles, Chopin, y Mendelssohn. Era la primera norteamericana que compuso una sinfonía, que se tocó en Boston, New York, Pittsburg, Hamburgo y Leipzig. Hizo giras por Europa entre 1911 y 1914, después de la muerte de su marido - se casaron en el 1885, y durante estos 25 años juntos, ella se dedicó a la composición. Su música, aunque muy original, fue inspirada por las páginas de los grandes Románticos: Brahms, Wagner, y los Impressionistas Debussy y MacDowel

Arthur Foote studied music at Harvard University, where he was director of the Harvard Glee Club. He was the first to earn a Master´s degree in music from Harvard, where his composition teacher was the prestigious composer, John Knowles Paine. He later studied piano and organ in Boston. Foote was the first important American composer completely educated in the United States, although his music still demonstrates the influence of Brahms. In his day, his music was described as "classic-romantic, gentlemanly, well made, and refined."

Arthur Foote estudió música y dirigió el Harvard Glee Club (coro) en Harvard College, donde su profesor de composición era el prestigioso John Knowles Paine. Foote ganó el primer Master de Música de Harvard (1875). Luego estudió piano y organo en Boston. Era único en su tiempo por ser educado totalmente en Estados Unidos. Aunque sus estudios era todos norteamericanos, su música demuestra la influéncia de Brahms. En su día, describieron su obra como "clásica-Romántica, caballeristica, bien hecha, y refinada."

Jaume Mas i Porcel was born in Palma in 1909. After initiating his studies in Mallorca and continuing in Madrid, he received a scholarship to study in Paris, where he studied piano with Alfred Cortot, and harpsichord with Wanda Landowska. He returned to Mallorca to teach and give recitals. He was an accomplished pianist and pioneered the teaching of harpsichord in Spain.

Jaume Mas i Porcel nasqué a Palma el 5 de setembre de 1909. Inicià els estudis musicals amb els mestres Joan Capó i Miquel Negre. Obtingué per oposició una beca i es traslladà a Madrid per estudiar amb J. Tragó, aconseguint el Primer Premi Fí de Carrera del Reial Conservatori de Madrid. La Diputació Provincial de Balears li concedeix un ajut per estudiar a l'estranger. És matriculà a l'École Normale de París, on treballà amb M. Juliard de Guéraldi i amb el gran pianista Alfred Cortot, qui completà la seva formació pianística. Simultàniament estudià clavicèmbal amb Wanda Landowska a Saint Leu-la-Fôret. L'any 1930, tornà a Mallorca, i commençà una etapa d'intensa activitat concertística i pedagògica . Com a intèrpret, Mas Porcel ha estat un excel.lent pianista i un peoner del clavicèmbal a Espanya. La seva activitat concertística, s'ha desenvolupat per quasi tota la geografia espanyola i a països com a França, Suïssa, Àustria, i Itàlia. A més, hem de destacar la seva presència i influència a la vida musical mallorquina. Fou el màxim col.laborador de l'extraordiària Capella Clàssica de Mallorca, i tal vegada, l'artista que més conegué i admirà a Joan Mª Thomàs. Té enregistraments discogràfics per a piano, orgue i clavecí, a la Voz de su Amo, Polidor, i EMI. Imparteix igualment nombrosos cursos internacionals de piano. Fou amic de Manuel de Falla, del qual rebé indicacions per a la interpretació de les obres pianístiques del gran compositor. El 1961 obté la Càtedra de Piano a l'Institut Musical Oscar Esplà, d'Alacant. El mestre Esplà, director fins a la seva mort de l'esmentat conservatori, designà Mas Porcel com a ajudant seu i director adjunt, càrrec que desenvolupà prop de vint anys. Més tard, l'any 1970, aconsegueix la creació d'una Càtedra de Clavecí, la primer d'Espanya, pel dit conservatori, i fou també titular de la Càtedra d'Acústica. Un dels aspectes inèdits de la personalitat de Mas Porcel és la seva dedicació a la matemàtica i a la físicoacústica, no com a simple aficionat, sinó com a autèntic professor i científic. És autor de La Regla de Cálculo, i fou premiat a Ginebra pel seu treball sobre programes d'ordinadors titulat Acústica y Sonido. El 1983, el Ministeri d'Educació i Ciència, en reconeixement a la seva labor artística y pedagògica li concedeix la Creu de l'Ordre d'Alfons X el Savi. Morí l'any 1993 a Alacant. La seva obra completa per a piano es publicarà el setembre de 1998, editat per M. Estelrich.

Léon Boëllmann (1862 - 1897)
Variacions Symphoniques
Valse Lente, Op. 31
Menuet, Op. 31, Núm. 2
Charles Marie Widor (1844 - 1937)
Sonata en La major, Op. 80
Kurt Weill (1900-1950)
Sonata