alma program
this year´s schedule (2003)

1999

Introducció

Fa un centenar d'anys el llenguatge de la música artística anava canviant. L'Escola Nova de Viena (Schoenberg, Webern, Berg ) estava a punt d'alterar eterns conceptes de tonalitat; Debussy va introduir la seva "escala de tons sencers" i els clústers de tons, fets que varen aportar a la instrumentació un llambreig que únicament havia estat insinuat per molts pocs compositors anteriors. La música "concreta" havia d'introduir-se en aquest vocabulari al cap de poc temps i la Consagració de la primavera i l'Ocell de foc de Stravinsky varen legitimar les politonalitats i els poliritmes com ningú no ho havia fet abans. Després, amb la ràdio, el jazz i la música ètnica es difongueren amb una universalitat que mai no havia estat possible abans.
La Primera Guerra Mundial va donar el cop de gràcia a la música romàntica i postromàntica i els compositors des d'aleshores han estat més al marge de la consciència comuna que en qualsevol altre moment de la història. Tan sols a les bandes sonores de les pel.lícules, el públic mitjà tolera els incessants experiments amb so.
Qui varen esser els dinosaures d'aquell temps? Els compositors que no es varen adaptar, l'obra dels quals estava ofegada per la polseguera de les guerres quasi contínues (actuals i ideològiques) del segle XX; aquells que varen aferrar-se als principis d'allò que Irving Kolodin l'anomena la Continuïtat de la Música? Aquells per als quals la vida professional es va mustiar durant les primeres dècades de 1900?
Alguns varen sobreviure fins la meitat del segle, expressant encara les grans emocions del segle XIX: grandesa, esperança, pathos - majestuoses bandes sonores per als imperis en expansió del període. Richard Strauss va esser feel a Brahms i a Wagner fins al final. Sibelius va anar muntat damunt el cavall romàntic tota la vida. Dohnányi va esser un Liszt per als nostres propis temps. Però la major part dels nascuts entre 1830 i 1850 varen recórrer el camí dels carruatges tirats per cavalls i dels gelats fabricats amb maneta. Encara funcionaven dins les seves pròpies orquestres locals i grups de cambra a Nantes, Leipzig, Boston, Cleveland, Estocolm, etc., però els viatges no els beneficiaven, igual que passa amb un bon vi.
En aquesta darrera primavera i estiu d'abans del 2000 escoltarem unes quantes veus més ara ja clàssiques: Catoire, Castillon, Gade, Zemlinsky. Encara tenim els nostres cors, encara necessitam il.lusions, encara esperam qualque cosa més que glamour, glitter, i gunge dels nostres herois. Les emocions "passades de moda" encara ens produeixen excitació, i el nostre esperit té lloc més que suficient per a altres cançons, a més d'aquestes dels grans genis.
Fins i tot les companyies discogràfiques han començat a explotar la mina d'or d'aquell temps llunyà, i com més va més, hi ha més grups musicals que cerquen l'or en les muntanyes de la música arraconades dins els arxius. Zubin Mehta enregistra Thomas Knowles Paine (L'heu sentit mai?). L'Orquestra de la Ràdio de Hannover té una llista d'espera de companyies discogràfiques que volen que enregistrin altres autors com Georges Onslow (L'heu sentit mai?). De seguida ve la pregunta que sempre em fan: "Però són bons?" Aviat podreu respondre vosaltres mateixos.
Des d'aquest segle fins al que ve tindrà lloc la mateixa eliminació. L'any 2099 tothom coneixerà Bartok, Barber, Messiaen, Stravinsky, Prokofiev, Shostakovitch i una dotzena més. Centenars d'altres seran oblidats per aquells que són els que decideixen allò que el públic ha d'escoltar (intèrprets i organitzadors), però malgrat això, els enregistraments seran disponibles per a aquells que els vulguin tenir. Això encara no és així per a l'any 1999, però ens hi anam acostant...
Benvinguts al futur.

Patrick Meadows

Director artístic



Introduction

One hundred years ago, the language of art music was changing. The "New Vienna School" - Schoenberg, Webern, Berg - was on the verge of altering forever conceptions of tonality; Debussy had introduced his "whole tone scale" and the tone clusters that brought a shimmer to instrumentation that had only been hinted at by a few previous composers. "Concrete" music would enter the vocabulary before long, and Stravinsky's Rite of Spring and Firebird legitimized poly tonality and poly rhythm as no one had before him. Then, with radio, jazz and ethnic music took hold with a universality never before possible. World War I gave the coup de grâce to Romantic and Post-Romantic music, and composers since have been outside the common consciousness more than at any time in history. Only on film soundtracks does the average public tolerate the continuing experiments with sound.
Who were the dinosaurs of that time? The composers who did not adapt, whose work was smothered by the dust of the nearly continuous wars (actual and ideological) of the XXth century; who held to the principles of what Irving Kolodin called the Continuity of Music? Those whose life work withered in the first decades of the 1900's?
Some survived to the middle of the century, still expressing the grand emotions of the XIX century: grandeur, hope, pathos - sweeping soundtracks for the expanding empires of the period. Richard Strauss was true to Brahms and Wagner till the end. Sibelius rode the Romantic horse all his life. Dohnányi was a Liszt for our own time. But most of those born in the 1830's to 1850's went the way of horse-drawn carriages and hand-cranked ice cream. They were still in use in their own local orchestras and chamber groups in Nantes, Leipzig, Boston, Cleveland, Stockholm, etc., but did not travel well, like many a good vintage.
In this last spring and summer of the XXth century, we will listen to a few more of those voices now antique: Catoire, Castillon, Gade, Zemlinsky. We still have hearts, we still need hope, we still want more than glamour and glitter and gunge from our heroes. The "old-fashioned" emotions still can stir us, and our spirit has more than enough room for other songs than those of great genius.
Even the recording companies have begun to mine the nuggets of that distant time, as more and more musical groups seek gold in the mountains of music shoved into the archives. Zubin Mehta records Thomas Knowles Paine (ever hear of him?)The Radio Orchestra of Hannover has a waiting list for recording companies wanting them to do the likes of Georges Onslow (ever hear of him?) Soon that question I am always asked: "But are they any good?" you will be able to answer for yourself.
From this century to the next, the same weeding out may take place. In 2099, everybody will know Bartok, Barber, Messiaen, Stravinsky, Prokofiev, Shostakovitch, and a dozen more. Hundreds of the others will be neglected, however, by those who decide what the public hears - performers and presenters - but a great many more will be available on recordings, for those who want to find them. This is still not so of 1999, but we´re getting close...
Welcome to the future.

Patrick Meadows

Artistic Director

PART I

Dissabte 3 d'Abril - SON MARROIG - 20.00

Isaac Rodriguez, clarinet/Mireia Fornells, piano

guanyadors del premi "Paper de Música" 1998

Gade, Brotons, Weber, Poulenc


Dissabte 10 d'Abril - SON MARROIG - 20.00

TRIO NOVOYE de Moscú

violí, violoncel, piano

Sviridov, Glinka, Mozart, Castillon


Dissabte 17 d'Abril - SON MARROIG - 20.00

PIANO QUINTET BERLÍN-AMSTERDAM

Granados, Zemlinsky, Ravel

Dohnányi Piano Quintet Núm. 2


Dissabte 24 d'Abril - SON MARROIG - 20.00

David Gómez, piano

tangos de Piazzolla, Ginastera


Dissabte 1 de Maig - SON MARROIG - 21.00

Ramón Andreu, violí/David Gómez, piano

Pomar, Turina, Janáçek, Prokofiev, Szymanowski


Dissabte 8 de Maig - SON MARROIG - 21.00

Alexander Malter, piano

Catoire, Bach, Bach-Busoni, Rachmaninov


Dissabte 15 de Maig - SON MARROIG - 21.00

MOSCOW PIANO QUARTET

Fernandes, Catoire, Chausson


Dissabte 22 de Maig - SON MARROIG - 21.00

Wolfgang Leibnitz, piano

Schubert, Bartok, Gershwin, Balakirew


Dissabte 29 de Maig - SON MARROIG - 21.00

QUARTET CUVILLIÉS de Munic

amb Suzanne Bradbury, piano

Beethoven, Schulhoff, Dohnányi Piano Quintet Núm. 1


**INTERLUDI BARROC**

Dissabte 10 de Juliol - L'ESGLÉSIA - 21.00

Charles Zebley, flauta/Alix Verzier, violoncel

Handel, Bach, Danzi,


Dissabte 24 de Juliol - L'ESGLÉSIA - 21.00

Charles Zebley, flauta, clavecí

Bach and I

J.S. Bach i Jo



PART II

Divendres 30 de Juliol - SON MARROIG - 21.00

Svetlana Spasova, piano

Beethoven, Skryabin, Ravel, Obretenov, Schumann, Albéniz


Dimecres 4 d'Agost - SON MARROIG - 21.00 Natalici de l'Arxiduc Lluis Salvador

Presentació del TRIO SERAFINO

Jennifer Peck, violí

David Runnion, violoncel

Suzanne Bradbury, piano

Turina, Foote, Beethoven -"El Trio Arxiduc"


Divendres 6 d'Agost - L'ESGLÉSIA - 21.00

ORQUESTRA "ILLA DE MALLORCA"

Barry Sargent, director

Vivaldi, Mendelssohn, Dvorak

Concert en memòri de Tomeu Rotger


Divendres 13 d'Agost - SON MARROIG - 21.00

Salvador Suero, cantaor/Ian Davies, guitarra

Flamenco


Divendres 20 d'Agost - SON MARROIG - 21.00

Luis Mizrahi, violí/Francesca Artigues, piano

Elfrida Andrée, Castillon, Beethoven "Primavera"


Dimecres 18 d'Agost - SON MARROIG - 21.00

Alexandros Kapelis, piano

Scarlatti, Liszt, Rachmaninov, Konstantinides, Albéniz


Divendres 27 d'Agost - SON MARROIG - 21.00

Nina Svetlanova, piano

Beethoven, Chopin, Miaskovsky, Rachmaninov

Divendres 3 de Setembre - SON MARROIG - 20.00

José Maria Garcia Leon, piano

Brahms, Prokofiev, Falla, Granados, Ravel


Divendres 10 de Setembre - SON MARROIG - 20.00

TRIO SERAFINO

Haydn, Xostakòvitx, Brahms


Divendres 17 de Setembre - SON MARROIG - 20.00

Belina Kostadinova, piano

Schubert, Prokofiev, Pipkov, Bartok


Divendres 24 de Setembre -SON MARROIG - 20.00

Barbara Walus, violí/Suzanne Bradbury, piano

Guridi, Rodrigo, Brotons, Turina


Divendres 1 d'Octubre - SON MARROIG - 20.00

QUARTET DE CORDA BRODSKY

amb Suzanne Bradbury, piano

Beethoven, Zemlinsky, Xostakòvitx


Organitza

Alma Concerts

Informació i reservas:

Tel/Fax: (34) 971 639 178

e-mail: patrickmeadows@wanadoo.es